1v. tr. deixar (→) cedir (→) abjurar, renunciar amb jurament a unes creences. abdicar. Abdicà la corona. resignar (tr.) abandonar (→) renegar (una idea, una religió) repudiar (pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc. declinar. Ell ha declinat aquest honor. dimitir o demetre (un càrrec)
2v. intr. Abandonar definitivament, cessar de pretendre. desistir (de fer una cosa) privar-se de departir-se de, renunciar a la manera de pensar o d'obrar. desprendre's o deseixir-se (d'una cosa) retirar-se. Es retirà del món (del teatre, etc.). deposar. Deposar el seu orgull, la seva actitud. desapropiar-se. Es desapropià de totes les coses mundanes. despullar-se (fig.). Despullar-se del poder. sacrificar (una cosa), renunciar-hi per a l'obtenció de quelcom d'altre. deixar-ho córrer plegar banderes (fig.), renunciar a una empresa començada. treure's (una cosa) del cap (o de la barretina) fer-hi una (o la) creu (fig). Va agafar el noiet... i, encarant-lo amb la mar... va dir: Fes-hi la creu per un mai més (Ruyra).
